Sant Martí és l’església parroquial de Granera i principal temple de culte. Adossat a l’edifici d’estil romànic hi ha, pel costat sud, la Rectoria i al costat est l’antiga Casa de la Vila i la primera escola de Granera.
Història Citada el 1040 en un document de Sant Benet de Bages, se’n torna a fer referència el 1068, entre les possessions del monestir benedictí. El segle XIII fou refeta l’església en l’estructura que encara es conserva actualment, tot i que algunes parts, com l’absis, romanen mig amagats per les construccions que s’hi afegiren posteriorment. El 1357 hi consten les advocacions de sant Martí, santa Maria i sant Bartomeu, a les quals foren afegides el 1613 les del Roser i sant Isidre en dues capelles laterals. El 1774 fou tancada la porta original, romànica, a la façana de ponent, i s’obrí la portalada barroca actual. Arquitectura Els primers vestigis pertanyen a un temple del romànic final, ja ben entrar el segle XIII, d’una sola nau, amb absis únic, orientat a llevant; del qual se’n conserven les restes del portal tapiat i mig colgat de ponent, ornat d’arc de mig punt i decorat amb un bisellat a l’extrem de l’arc amb restes d’un fris de mitges boles, ara molt erosionat; la rosassa, modificada, mostra també vestigis d’una decoració semblant, La part més característica és l’absis que conserva un fris d’arcuacions de tipus llombard, però molt evolucionades i fetes amb grans pedres i ben tallades. Aquest absis, tapiat internament, és visible des de dins de l’antic ajuntament, si es puja a les golfes. En tots els treballs comarcals i generals sobre el romànic sempre s’ha passat per alt aquesta església, però té característiques ben definitòries de l’estil romànic, com el fris de pedra o cornisa sostinguda per petites mènsules que recorre al capdamunt del mur nord, i part del que està adossat la rectoria. La resta del temple ha estat molt modificada, sobretot durant el segle XVII en què es va construir el nou portal d’accés al mur de migdia dins l’estil barroc. El parament és de grans carreus de pedra. Corona el conjunt una gran espadanya-campanar amb coberta de quatre vents refeta a la segona meitat del s. XX i que anteriorment era a dues aigües. L’entrada actual es fa pel mur sud. A la llinda d’aquest accés es pot llegir: “dia 24 de març de 1774. Alabat sia el Sagrat Cor de Jesús”.Està inclosa en la diòcesi de Vic, arxiprestat del Moianès. L'altar barroc que decorava la nau principal fou cremat durant la guerra civil i el 1943 fou substituït per un fresc del pintor Miquel Costa.
