Santa Cecília de Granera és una capella romànica del poble de Granera, a la comarca del Moianès. Es tracta d'un dels tres monuments més importants del municipi; juntament amb el Castell de Granera i l'església parroquial de Sant Martí.
La capella romànica de Santa Cecília de Granera és un dels tres monuments més importants del municipi i és documentada des del 1065. Es va erigir en un alou que pertanyia des del 971 al monestir de Santa Cecília de Montserrat. El 1187 és documentat un cavaller anomenat Arnau de Santa Cecília de Granera. Arquitectura Es tracta d’un edifici del segle XI, construït en estil llombard. És de planta rectangular, volta de canó, coberta a doble vessant i amb absis semicircular. L’exterior de l’absis presenta cinc bandes, amb arcuacions llombardes separades per sis lesenes, ràfec i sòcol. Cada banda té dues arcuacions, amb mènsula. La finestra absidal està centrada i és de doble esqueixada. La portalada primitiva no s’ha conservat. Actualment l’entrada es fa per la façana de ponent, on hi ha una portalada amb arcada adovellada i un ull de bou emmarcats per una arcada, coronada per un campanar de cadireta. Tots aquests elements corresponen a la restauració de 1975. Les pintures romàniques Un retaule pintat el 1703 amagava rere seu unes pintures romàniques tardanes. El retaule fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí, moment en què es descobriren les pintures murals a l’interior de l’àbsis que representen un pantocràtor dins d’una mandorla sostinguda per quatre àngels. Una característica a destacar és el predomini de l’ús de la línia. Tot i estar força malmeses són encara visibles. Van ser publicades per primera vegada per Josep Gudiol i Conill el 1913. Posteriorment han estat objecte d’altres estudis i publicacions. Pladevall (1991) les data, per temàtica i per estil, cap a final del segle XII. El seu estat de conservació és força limitat ja que durant molts anys han estat exposades a les inclemències del temps. L’ensorrament i posterior restauració La capella es va ensorrar l’any 1924. En subsistí només la capçalera amb l’absis i una part del mur de tramuntana. Estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que l’any 1975 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona i es retornà al culte el 5 de setembre de 1976. En l’origen de la reconstrucció hi trobem la determinació d’un noiet de 9 anys, estiuejant a Granera, que després esdevindria el pintor Carles Arola Vera, que el 1971 organitzà una primera exposició a Granera amb els seus dibuixos i el 1973 una segona a Castellterçol, per començar a recaptar fons amb la venda dels seus quadres. Posteriorment altres persones se sumaren a la crida realitzada llavors per Mossèn Genís i de mica en mica es reuniren els diners suficients per aconseguir cobrir de nou l’església i protegir així les pintures romàniques
