Festival a Granera: Alla Viola

El duet Alla Viola, fundat el 2010, es dedica a la recerca i interpretació amb criteris històrics de la cançó renaixentista italiana, francesa i anglesa.

A la Itàlia del segle XVI l'instrument predilecte per a acompanyar la veu cantada fou el llaüt, en nomenclatura antiga la “viola”. Baldassare Castiglione, en el seu llibre Il Cortigiano (Venècia, 1528), fa una bonica descripció del cantare alla viola:
"...ma ancor molto piú bello il cantare alla viola perché tutta la dolcezza consiste quasi in un canto solo (…). Ma sopra tutto parmi gratissimo il cantare alla viola per recitare; il che tanto di venustà ed efficacia aggiunge alle parole, che è gran maraviglia”.
“... és encara més bell saber cantar amb el llaüt, car tota la dolçor consisteix en un cant sol (…). Però per damunt de tot m’és ben agradable cantar amb acompanyament de llaüt per recitar, la qual cosa afegeix tanta gràcia i eficàcia a les paraules, que és una gran meravella".
El cant “alla viola” responia a la forma de frottola i predominà a Itàlia com a precursora del madrigal, durant el darrer quart del segle XV i començament del segle XVI. Els temes de les frottole solien ser de caire amorós, eròtic o satíric. Es tractava d’una música culta i, al seu torn, ambivalentment popular, i que tingué una difusió important, deguda en gran mesura a l’impressor venecià Ottaviano Petrucci, que en publicà deu col·leccions.
Sortosament se’n conserven nou que abasten un total de gairebé sis-centes peces d’una trentena de compositors italians diferents, dels quals els més destacats i cèlebres exemples són: Marchetto Cara (1465-1525) i Bartolomeo Tromboncino (c. 1470-1535).
El duet Alla Viola recrearà en aquest concert la pràctica interpretativa de la cançó acompanyada amb llaüt a les corts del nord d’Itàlia de l’època: Màntua, Ferrara i Urbino. Amb un concert “comentat” el duet farà conèixer les primeres mostres de cançó renaixentista italiana; a la bellesa del cant i la poesia en llengua vernacla s’hi afegiran explicacions dels aspectes organològics del llaüt i la guitarra renaixentista, tot descrivint les seves característiques, cordatge, afinació i tablatura, juntament amb la descripció del context històric i cultural al voltant d’una rica i sensual forma musical, que fou ben estesa i popular al seu temps: la frottola.

Programa

FROTTOLA
La cançó italiana del 1500

Antonio Caprioli (fl.1500)
Quella bella e biancha mano
Marchetto Cara (ca.1460 - 1525)
O mia cieca e dura sorte
Io non compro più speranza
Bartolomeo Tromboncino (1470 - ca.1535)
Su, su leva, alza le ciglia
Per dolor
Zephyro spira
Poichè volse la mia stella
Adrian Willaert (ca.1490 - 1562)
Vecchie letrose
Anònim del segle XVI
Pan de miglio