Ermita de Santa Cecília

Santa Cecília de Granera és una capella romànica del poble de Granera, a la comarca del Moianès. Es tracta d'un dels tres monuments més importants del municipi; juntament amb el Castell de Granera i l'església parroquial de Sant Martí.

Situació

És a migdia del Barri del Castell, ran del cementiri de Granera. És al costat sud de la cruïlla de les carreteres de Sant Llorenç Savall i Castellterçol (BV-1245) amb l'accés al Barri del Castell i al Camí de Monistrol de Calders a Granera.

Història

La Capella de Santa Cecília és documentada des del 1065. Es va erigir en un alou que pertanyia, des del 971, al monestir de Santa Cecília de Montserrat, cosa que en deu justificar el nom. El 1187 és documentat un cavaller anomenat Arnau de Santa Cecília de Granera. L'església tenia ja en aquella època cementiri propi, així com una casa, actualment desapareguda, anomenada la Caseta de Santa Cecília.
Un quadre pintat el 1703 amagava rere seu unes pintures romàniques tardanes. El quadre fou traslladat a l'església parroquial de Sant Martí, moment en què es descobriren les pintures murals. L'ermita romànica és d'una sola nau. El parament és amb grans carreus de pedra ben treballada. L'absis és semicilíndric amb una finestra esqueixada i arcuacions llombardes.

L’ensorrament i posterior restauració
La capella es va ensorrar l’any 1924. En subsistí només la capçalera amb l’absis i una part del mur de tramuntana. Estigué en ruïnes i abandonada des del 1940, fins que l’any 1975 va ser restaurada per la Diputació de Barcelona i  es retornà al culte el 5 de setembre de 1976. Consagració el 5 de setembre de 1976
Es tracta d’un edifici del segle XI, construït en estil llombard. És de planta rectangular, volta de canó, coberta a doble vessant i amb absis semicircular. L’exterior de l’absis presenta cinc bandes, amb arcuacions llombardes separades per sis lesenes, ràfec i sòcol. Cada banda té dues arcuacions, amb mènsula. La finestra absidal està centrada i és de doble esqueixada.
La portalada primitiva no s’ha conservat. Segurament devia trobar-se a la façana de migjorn.
Actualment l’entrada es fa per la façana de ponent, on hi ha una portalada amb arcada adovellada i un ull de bou emmarcats per una arcada, coronada per un campanar de cadireta. Tots aquests elements corresponen a la restauració de 1975.

En l’origen de la reconstrucció hi trobem la determinació d’un noiet de 9 anys, estiuejant a Granera, que després esdevindria el pintor Carles Arola Vera, que el 1971 organitzà una primera exposició a Granera amb els seus dibuixos i el 1973 una segona a Castellterçol, per començar a recaptar fons amb la venda dels seus quadres.
Posteriorment altres persones se sumaren a la crida realitzada llavors per Mossèn Genís i de mica en mica es reuniren els diners suficients per aconseguir cobrir de nou l’església i protegir així les pintures romàniques

Les pintures romàniques 
A l’interior de l’àbsis es conserven les restes d’unes pintures murals monocromes que representen un pantocràtor dins d’una mandorla sostinguda per quatre àngels. Una característica a destacar és el predomini de l’ús de la línia. Tot i estar força malmeses són encara visibles. Van ser publicades per primera vegada per Josep Gudiol i Conill el 1913. Posteriorment han estat objecte d’altres estudis i publicacions.
Pladevall (1991) les data, per temàtica i per estil, cap a final del segle XII. El seu estat de conservació és força limitat ja que durant molts anys han estat exposades a les inclemències del temps. De totes maneres la seva degradació ja era important en època dels primers estudis.
 

Darrera actualització: 07.04.2017 | 01:54